Coordinació

Dr. Carlos Rodrigo Ribas González, professor titular d’Enginyeria de la Construcció de l’Escola Politècnica Superior

Miquel Àngel Cloquell Espases, arquitecte tècnic graduat del grau d’Edificació, amb el treball de fi de grau «Les cooperatives d’habitatge en cessió d’ús: aspectes essencials, legislació, experiències», i actualment PAS a la Unitat Tècnica de la UIB. 

Introducció

La promoció d’habitatge en format autopromoció no és quelcom que estigui gaire desenvolupat. En aquest curs plantejam dur a terme col·lectivament tot el procés de promoció de blocs d’habitatges, ja sigui d’obra nova o de reforma. A més, el sistema que es planteja, l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, engloba plantejaments sobre l’ús de les zones comunes, l’organització interna, el finançament ètic, la participació activa dels habitants —cooperativistes— en la realització dels habitatges i prioritza el valor d’ús de l’habitatge.

La modalitat de fer habitatges a través d’una cooperativa no és nova a Espanya ni tampoc a les Illes Balears. Als anys vuitanta, al principi de la democràcia, hi va haver associacions, sindicats i grups de persones que construïren habitatges mitjançant cooperatives de propietat. Hi feien tot el procés de construcció com a autopromoció sota el paraigua d’una cooperativa comuna, que, una vegada construït l’edifici, es dissolia i els cooperativistes esdevenien propietaris de l’immoble.

La cessió d’ús no difereix gaire del sistema cooperatiu dels anys vuitanta. La diferència principal és que la propietat de l’edifici és col·lectiva. Els habitatges són propietat de la cooperativa, que és qui ofereix la cessió d’ús als cooperativistes durant els anys que determinin els seus estatuts, normalment entre 75 i 99 anys.

Aquesta modalitat de fer promocions d’habitatge en règim de cessió d’ús tampoc no és nova, sinó que es basa en pràctiques dutes a terme a Dinamarca, l’Uruguai, Alemanya o als Estats Units, entre molts altres països, que explicarem per conèixer les diferències que hi ha de funcionament.

Mostrarem que fa dues dècades que hi ha projectes i institucions, sobretot a Barcelona, que promouen l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús amb l’objectiu de desmercantilitzar el dret a l’habitatge i construir nuclis respectuosos amb el medi ambient i amb una vida comunitària potenciada.

També explicarem projectes que es poden fer, com ara els habitatges per a gent gran, que és una alternativa a les residències i una manera de gaudir de la vellesa de manera col·lectiva i activa.

Així mateix, explicarem quins són els marcs legislatius que permeten aquest tipus d’habitatges, les formes i problemàtiques de finançament. Referenciarem projectes en els quals hom pot basar-se i detallarem tot el procés que condueix a la construcció d’un bloc d’edificis d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús.

Farem sessions pràctiques, en les quals, per grups, els participants practicaran la presa de decisions, la facilitació de grups en la conformació de les cooperatives i plantejaran debats col·lectius sobre els espais comuns i els models constructius que podríem aplicar en el futurible i suposat habitatge cooperatiu que treballarem durant el curs.

Objectius

• Donar a conèixer un tipus de promoció d’habitatge no especulativa i amb especial interès en la vida col·lectiva.
• Conèixer el model a diferents països, com es desenvolupa a Espanya, especialment a Catalunya, i projectes concrets.
• Presentar els grans trets definitoris de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús; les fases principals que ha de seguir un projecte perquè sigui una realitat.
• Conèixer i practicar algunes de les pràctiques habituals que els grups de cohabitatge practiquen en les formacions dels grups i dels projectes.
• Fer un simulacre, mitjançant la creació d’un grup, de la presa de decisions per acabar el curs presentant una proposta d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús tenint en compte el model de convivència, la configuració dels espais i la participació en la comunitat.

Programa

Sessió 1. Dilluns 19 de juliol (6 hores)

11.00 h Presentació del curs i introducció a les cooperatives d’habitatge. Presencial. Miquel Àngel Cloquell

12.30 h Experiències internacionals, models i moviments. Presencial. Miquel Àngel Cloquell

14.00 h Fi de la sessió del matí.

16.00 h Creació del grup. Habilitats i dinàmiques a tenir en compte. Presencial. Cooperativa Bauma. Altres perspectives

17.00 h Dinàmica de grups per a la creació i la decisió dels objectius o línies que vol seguir el grup de co-habitatge a crear. Presencial. Facilitació de la cooperativa Bauma. Altres perspectives

19.00 h Fi de la sessió.

Sessió 2. Dimarts 20 de juliol (3,5 hores)

16.00 h Casos pràctics de finançament. A distància. Eva Ortigosa, coordinadora de projectes de Sostre Cívic, i membre del projecte Els Cirerers, Mandi Domingo, tècnica territorial de Sostre Cívic a Girona i membre del projecte Cal Cases habitatge cooperatiu i dues representants de cooperatives pendents de confirmar.

18.30 h Finançament en les coop. d’habitatge i possibilitat de finançament col·lectiu. A distància. Arquitecte tècnic i coordinador del curs Miquel Àngel Cloquell Espases, caixa d’estalvis ètica Caixa Colonya (20 minuts), banc cooperatiu de finances ètiques Fiare Banca Etica (20 minuts) i dues entitats de l’economia cooperativa pendents de confirmar.

19.30 h Fi de la sessió.

Sessió 3. Dimecres 21 de juliol (3 hores)

18.00 h Xerrada sobre els inicis de projectes potenciadors i d’assessorament a cooperatives d’habitatge en cessió d’ús. A distància. Pol Massoni, arquitecte, habitant a la cooperativa d’habitatge La Borda i  membre del comitè executiu de la Fundació La Dinamo, Eva Ortigosa, coordinadora de projectes de Sostre Cívic, i membre del projecte Els Cirerers, Mandi Domingo, tècnica territorial de Sostre Cívic a Girona i membre de Cal Cases habitatge cooperatiu, Diego Carrillo, arquitecte de la fase inicial i del control d’obres a la cooperativa multidisciplinar Celobert i participant de la cooperativa d’acompanyament a projectes d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús “Perviure” i Ari Artigas, arquitecta de la cooperativa “LaCol arquitectes”, qui ara actualment gestiona el projecte d’habitatge cooperatiu “Sotrac”.

20.30 h Fi de la sessió

Sessió 4. Dijous 22 de juliol (3 hores)

17.00 h La convivència i les cures en un habitatge plurifamiliar cooperatiu. Presencial. Mandi Domingo, tècnica territorial de Sostre Cívic a Girona i membre de Cal Cases habitatge cooperatiu.

18.30 h Casos pràctics de convivència. Presencial. Eva Ortigosa, coordinadora de projectes de Sostre Cívic, i membre del projecte Els Cirerers (per videoconferència), Mandi Domingo, tècnica territorial de Sostre Cívic a Girona i membre del projecte Cal Cases habitatge cooperatiu (presencial) i dues representants de cooperatives pendents de confirmar (per videoconferència).

20.00 h Fi de la sessió.

Sessió 5. Divendres 23 de juliol (4,5 hores)

16.00 h La participació i la presa de decisions en el projecte arquitectònic i la configuració dels espais. Presencial. Àngel Estévez, arquitecte projectista especialitzat en sostenibilitat, coordinador de projectes i responsable de l’Àrea de Sostenibilitat de Sostre Cívic.

17.30 h Dinàmica de grups per a la decisió de paràmetres dels espais físics que es volen al projecte. Presencial. Facilitació de la cooperativa Bauma. Altres perspectives.

19.00 h Dinàmica d’integració per anàlisi dels diferents moments del curs. Facilitació de la cooperativa Bauma-Altres perspectives.

20.30 h Fi de la sessió

Professorat

Ponents de diferents cooperatives: membres de la cooperativa Bauma-Altres perspectives; membres de la cooperativa Sostre Cívic; membre de la cooperativa d’habitatge Els Cirerers; membre de la cooperativa d’habitatge Princesa 49; membre de la cooperativa Celobert; membre de la fundació La Dinamo; membre de la cooperativa LaCol; membre de la cooperativa Perviure, membre del banc cooperatiu Fiare Banca Etica; membre de la caixa d’estalvis Caixa Colonya i membres pendents de confirmar.

Metodologia

Les lliçons de la primera sessió seran eminentment teòriques i informatives. Les sessions següents combinaran teoria i pràctica, plantejarem treballar en grups per practicar eines i configurar conjuntament el que hàgim plantejat teòricament a les sessions. En totes les sessions, hi haurà torn de preguntes per resoldre dubtes.

Per obtenir una avaluació positiva i els certificats de reconeixement corresponents caldrà:

·       Haver assistit, com a mínim, a la primera sessió i a les sessions presencials del curs.

·       Haver lliurat un treball basat en els continguts del curs, dels quals plantejarem activitats de reflexió col·lectiva, i, posteriorment, cada participant del curs haurà de redactar el tipus d’habitatge cooperatiu que pot imaginar. Durant les sessions, els participants hauran de fer treball individual que posaran en comú. El treball ha d’incloure apreciacions de les sessions i els elements consensuats en els grups que formarem. La darrera sessió servirà per plantejar aquest treball col·lectiu; aleshores, cada participant haurà de presentar unes conclusions del curs. En donarem més detalls en començar el curs. Els treballs poden redactar-se en català o castellà.

Llengua vehicular

Català i castellà

Matrícula

Recordau que, si us desplaçau a Mallorca per fer el curs, abans de tancar el bitllet heu de verificar que l'activitat es durà a terme.